Ordres generals (Ni ha 24)
|
Ordre general 1: La primera directiu.
Prohibeix d'interferir en el normal desenvolupament d'una societat i ordena
que qualsevol flota, nau o membre d'una tripulació és sacrificable
per evitar violar aquesta regla. En la major part de casos, aquesta regla
s'aplica a les civilitzacions que no hagin desevolupat encara el motor
de curvatura (o una altra manera de viatge més ràpid que
la llum). Fins i tot el coneixament de l'existència d'altres formes
de vida pot danyar la seva cultura, per tant s'ha de pendre cura per a
assegurar que el equip de primer contacte romangui ocult. |
Ordre general 2: Protecció del ciutadans de la Federació.
Un del mandats de la Flota és la defensa de la Federació.
Aquesta ordre perment els oficials de la Flota de desobeir les ordres o
obligacions quan sigui per assistir ciutadans de la Federació en
perill. Per exemple, el capità d'una nau que es dirigia a una base
estelar per a la inspecció reglamentària, invoca l'ordre
general 2 per a canviar el rumb i anar a auxiliar una colònia de
la Federació sota atac tolià. Habitualment aquesta ordre
no necessita ser referenciada. Simplement ha de ser anotada en el quadern
de bitàcola. |
Ordre general 3: Seqüència d'autodestrucció.
Les naus estelars són una font inapreciable de potents i sofisticats
dispositius, així com de les més sofisticades màquines
mai costruïdes. El perill de que una nau caigui en les mans equivocades
no és tant que l'enemic pugui guanyar una vital tecnologia amb la
què equipar la seva flota, sinó que l'enemic guanyi una nova
arma de gran poder destructiu. Per a prevenir això, l'ordre general
3 habilita al capità a engegar els sistemes de destrucció
de la nau quan la captura sembla inminent o la nau representa un risc per
a la seguretat de la Federació. Si el capità és mort
o no és capaç per a evaluar la situació, el capità
en funcions és autoritzat a fer-ho. |
Ordre general 4: El protocol "malgrat que...".
Aquesta ordre habilita als oficials de comandament a contradir qualsevol
regulació de la flota (No les ordres generals) quan aquestes
interfereixin en circumstàncies d'extrem perill per a la Federació. |
Ordre general 5: El benestar de la tripulació.
Aquesta ordre permet al capità desobeir regulacions i prioritats
de missions, en ordre de salvar vides de la tripulació. També
prohibeix als oficials de comandament de prendre accions on risqui sense
necesitat les vides dels seus subordinats. Les ordres generals 1 a 4 estan
per sobre d'aquesta. |
Ordres
|
Ordre 104B: Cadena de comandament.
Aquesta secció descriu l'estructura dels rangs de la Flota, establint
també els requerimentes per a la promoció. |
Ordre 104C: Aptitud per el servei.
El oficial mèdic en cap, té el dret de rellevar l'oficial
al comandament si pot demostrar que aquest no es troba físicament
o psíquicament apte. L'oficial mèdic en cap haurà
de registrar a la bitàcola mèdica els resultats de les proves
que l'han dut a aquesta conclusió. |
Ordre 118: Prioritats a les missions.
La seció 118 classifica les missions per prioritats, habilitant
als comandaments per a determinar quina precedeix a una altra. L'ordre
118 permet a un comandament interompre una missió per a acomplir
una urgència de prioritat superior.
Categoria A: Missions vitals.
També conegudes coma prioritat 1. La categoria A precedeix
a qualsevol tipus de missió i a qualsevol regulació de rang
inferior a les ordres generals 1 a 4. El destí de la Federació
està en aquestes missions i qualsevulles vides de la Flota són
sacrificables per a complertar-la. |
Categoria B: Missions urgents.
Les missions urgents generalment fan referència a protegir milers
de vides, quan no milions, de ciutadans de la Federació. Una nau
transportant la cura per a una epidèmia de gran abast exemplifica
una missió urgent. Habitualment, només les missions vitals
poden interrompre missions urgents. |
Categoria C: Missions estratègiques.
Aquestes missions acostumen a involucrar la seguretat o recursos de defensa
o llocs d'avançada de la Flota. Les missions més perilloses
en temps de pau, com pugui ser una patrulla per la Zona Neutral romulana,
o una missió d'escorta són missións de tipus C. |
Categoria D: Missions rutinàries.
Composen la immensa majoria de les missions, una tripulació entoma
simultàniament dotzenes de missions rutinàries alhora. Clasificar
anomalies gasoses, mesurar les fluctuacions d'un púlsar, investigar
el cicle vital de la bèstia arrel gamel·lana, fer analisi
dels sols i fer acte de presència a la colònia Caldos, en
són exemples. Missions de rutina inclouen la major part de les obligacions
de patrulles, exploracions i recerques |
|